Ensenyar i aprendre ciències

 En aquest mapa d’idees resumim els 6 aspectes que considerem claus en el procés de construcció del coneixement científic.

A continuació trobareu bibliografia bàsica que ajudarà a reflexionar sobre com enseyar-aprendre ciències.

esquema_web_cdec

 

Contextualització i integració de coneixements

Gilbert, J.K.; Bulte, A.; Pilot, A. (2010). Concept development and transfer in context-based science education.Internacional Journal of Science Education, 1-21,

Sanmartí, Neus; Burgoa, Begoña; Nuño, Teresa(2011)¿Por qué el alumnado tiene dificultad para utilizar sus conocimientos científicos escolares en situaciones cotidianas? Alambique: Didáctica de las Ciencias Experimentales, 67, 62-69.

Grau Sánchez, Ramon, (2010), Altres formes de fer ciència. Alternatives a l'aula de secundària. Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat. (capítol 4: Sobre continguts i estratègies)

 

Construcció i aplicació de models científics:

Sanmartí, N. (2006). Aprendre Ciències. Connectar l'experiència,el pensament i la parla a través de models. Curs d'actualització de l'ensenyament-aprenentatge de les ciències a l'educació infantil i primària. Barcelona: Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya.

Aliberas Maymí, J (2008) Ensenyar ciències a l’ESO. Ciències, Revista del Professorat de Ciències d'Infantil, Primària i Secundària

Garcia Rovira, P (2007), Els models, organitzadors del currículum en biologia. Ciències, Revista del Professorat de Ciències d'Infantil, Primària i Secundària

 

El treball experimental i la naturalesa de la ciència

Las prácticas de laboratorio: planificación y evaluación, Pilar Garcia Rovira, (1995) Aspectos didácticos de Ciencias Naturales (Biologia) 6 ICE de la Universidad de Zaragoza

Caamaño, A., Experiencias, experimentos ilustrativos, ejercicios prácticos e investigaciones: ¿una clasificación útil de los trabajos prácticos?, Alambique, 39, pp. 8-19, 2004.

Caamaño, A., Enseñar química mediante la contextualización, la indagación y la modelización, Alambique, 69, pp.21-34, 2011.

Caamaño, A. ¿Cómo introducir la indagación en el aula? Los trabajos prácticos investigativos, Alambique, 70, pp.83-91.

 

Comunicar ciències: el llenguatge científic:

Márquez, Conxita i Prat, Àngels, (2005) Leer en classe de ciencias. Enseñanza de las Ciencias

Competència lectora: Marc conceptual per a l’avaluació PISA 2009.

 

Autoregulació i avaluació dels aprenentatges:

Document d'orientacions per millorar els aprenentatges de l'alumnat per mitjà de l'avaluació, en el marc del currículum per competències. L'autora del document és Neus Sanmartí, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Marc conceptual per a l’avaluació PISA 2006

 

El treball en equip

Ibáñez, V. i Gómez, I. (2004). ¿Qué pasa cuando cooperamos? Hablan los alumnos. Investigación en la Escuela, 54, 69-79

 Ramon Grau, Treball cooperatiu, afavorint la interacció

 

Educació Ambiental

Aprenentatge i servei i educació ambiental. Guia pràctica.

Document d’ambientalització del currículum. Col·legi Llor

Junts: ajuntaments i escoles en el camí cap a la sostenibilitat, Teresa Franquesa.

Sauvé, Luci (2010). Educación científica y educación ambiental: un cruce fecundo, Enseñanza de las Ciencias, Vol 28. Nº 1

Martí Feixas, Jordi (2001). Aproximar-se al coneixement del medi des de la complexitat. Perspectiva escolar, 257, págs. 9-15

Pujol, R. M. (1999). Ambientalització i escola. Perspectiva Escolar, 235, 2-7.

 

Ensenyar i aprendre ciències per conèixer, pensar i actuar en el segle XXI

Quarta conversa pedagògica, 9/02/2012

El paper de la ciència i la tecnologia a la nostra societat actual ha canviat molt. L'escola ja no és l'única font d'informació i de coneixement per als nostres estudiants. Ensenyar i aprendre ciències a l'escola se'ns presenta com un repte nou per a tots nosaltres. L'objectiu fonamental és el de contribuir a fer, dels nostres estudiants, ciutadans amb criteri i amb capacitat d'utilitzar arguments i evidències, pròpies de la ciència, per prendre decisions, individuals i col¿lectives, i actuar enfront de problemes derivats de la salut, dels recursos alimentaris i energètics, de la sostenibilitat del medi ambient i d'altres que milloren la qualitat de vida dels éssers humans. A través de la nostra conversa analitzarem i reflexionarem sobre què comporta aquest nou repte, de quins recursos disposem i quins podem compartir entre tots plegats, així com quines són les tendències actuals en l'ensenyament-aprenentatge de les ciències.

Ponents: Jesús Chivite Perez i Montserrat Cabello Guilera, del Centre de Documentació i Experimentació en Ciències (CESIRE-CDEC), del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Vídeo i materials de la sessió