CESIRE

ARC

Correus periòdics

Subscriure'm



Joomla : CESIRE - CREAMAT

Àmbits CESIRE

aulatec
cesire cdec
cesire cirel

 

Portals

mmaca
 
Edu 365
Image

 

Conclusions del C2EM

Un dels propòsits del C2EM ha estat elaborar un document de conclusions que proposi al conjunt de la comunitat educativa unes línies d’orientació cap a la millora de l’educació matemàtica i que, per tal de garantir el seu consens, l’elaboració d’aquest document hagi estat el màxim d’oberta possible. Les aportacions s’han fet en dos torns de debat sobre cadascun dels cinc nuclis temàtics, sent el segon torn un dels actes centrals per garantir que tothom pogués assistir-hi a un d’ells. També s’han recollit idees sorgides de comunicacions i tallers. Un cop redactades han estat llegides a l’acte de cloenda del congrés. Un document que us convidem a llegir i que ens planteja nous reptes de futur.

Conclusions C2EM

 

  1. Els ensenyants són responsables de la seva millora professional i han de poder decidir sobre la seva formació, tant a nivell individual com col·lectiu. La formació ha de ser planificada, contemplar un seguiment de la seva aplicació a l’aula i la posterior anàlisi i reflexió, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat.
  2. La millora professional ha de despertar il·lusió i donar un coneixement específic per a la pràctica d’aula i ha de comportar, necessàriament, una reflexió crítica de la tasca docent. Així mateix, la millora professional ha de contemplar diferents aspectes: continguts de caire matemàtic i didàctic, espais d’intercanvi d’experiències,elements de creixement personal.
  3. Les associacions de mestres i professors i els grups de treball, que tenen un coneixement directe de l’activitat docent, han de participar en la diagnosi de les necessitats de formació i fer suggeriments a l’administració educativa, que l’ha de promoure i assegurar-ne la generalització.
  4. Es constata que a les nostres aules hi ha una presència desigual de diferents tipus d’activitats. En els propers anys, cal fer incidència en la selecció d’unes activitats més productives que reproductives i de caire més investigador. Cal també, de manera especial, fer, cada vegada més, una gestió d’aula en què els alumnes vagin assolint més protagonisme, s’interroguin sobre el que fan i siguin capaços de comunicar-ho a altres persones.
  5. Tant el plantejament com la gestió de les pràctiques educatives han de fer-les motivadores, promoure la interacció i tenir en compte la incidència de les actituds i les emocions. No s’ha de perdre de vista que han de contribuir a assolir els objectius de l’ensenyament de les matemàtiques, entre els quals cal destacar: ajudar a interpretar el món i prendre decisions de manera raonada. Cal que els docents incitin al debat que permeti fer explícits el sentit i els objectius d’aquestes pràctiques i treballar per tal de generalitzar la seva presència a l’aula de manera gradual i sostinguda.
  6. L’avaluació no ha de consistir només en una acreditació d’allò que l’alumnat sap i sap fer. L’avaluació ha de ser una anàlisi continuada i integrada en l’activitat habitual de l’aula, amb un ampli ventall d’eines i estratègies, que permeti, d’una banda, ajudar a cadascun dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge i, d’altra banda, ajustar la presa de decisions del professorat quant al disseny i implementació de noves propostes. L’alumne ha de ser un agent actiu d’aquest procés d’avaluació.
  7. La Matemàtica és una eina fonamental per entendre el món i resoldre els problemes reals que ens trobem les persones. Cal una alfabetització matemàtica per a tota la població que contribueixi a la seva formació integral. Els alumnes poden no ser-ne conscients. Per tant, el professorat ha de contribuir que l’alumnat en prengui consciència i mostrar com les matemàtiques són presents a moltes ocupacions a partir de l’experiència de professionals del sector.
  8. És important contribuir a crear una imatge social més positiva de les matemàtiques, per la qual cosa cal: més divulgació matemàtica i més compromís com a col·lectiu en aquesta tasca, més i millor difusió de les activitats matemàtiques que ja es fan, generar un sistema per crear impulsos que ajudin a millorar la imatge social de les matemàtiques.
  9. Promoure experiències positives en matemàtiques per col·lectius de totes les edats, mostrant que les matemàtiques són per tothom i que tothom pot fer matemàtiques i gaudir-ne.
  10. Promoure accions adreçades a les famílies per tal d’aconseguir que coneguin el que els seus fills treballen a les escoles i contribueixin a la imatge positiva de les matemàtiques.
  11. Sensibilitzar els responsables socials i dels mitjans de comunicació per tal que les informacions que es donin amb contingut matemàtic siguin correctes.
  12. Les xarxes de mestres i professors (associacions o espais virtuals) són una eina al servei de l’educació matemàtica que cal difondre i promocionar: canvien i amplien la manera d’aprendre perquè permeten compartir i construir coneixement col·lectivament; marquen tendències que autoregula la pròpia comunitat; admeten diferents graus d’implicació dels usuaris.
  13. A través de les xarxes es comparteixen experiències d’aula i materials. Per continuar avançant cal enriquir-les amb una implementació fonamentada.
  14. Les trobades de mestres i professors són un mitjà però no l’objectiu final. Les xarxes virtuals mantenen l’esperit de les trobades entre unes i altres. Suggerim #matxat per mantenir-nos en contacte fins la propera trobada.

 

Congrés Català d’Educació Matemàtica

Barcelona, juliol de 2016

AddThis Social Bookmark Button